Manifest

Manifest que es va llegir durant el concert per l’absolució dels cinc encausats pels fets de Bunyola celebrat ahir dia 17 de novembre a la Factoria de So de Santa Maria:

La repressió no s’atura. Patim una onada de violència i repressió sense precedents en l’època moderna. Ens amenacen, ens persegueixen, ens detenen, ens emmanillen i abusen de nosaltres pel fet que som els joves els qui hem agafat el testimoni de les lluites populars que durant anys han combatut l’espanyolisme que acapara el poder a la nostra illa. Som el relleu de la generació dels nostres pares, la que va defensar el Trenc i les Covetes, Cabrera i la Dragonera, de la destrucció; aquella generació que va crear l’escola en català i va dur les emissions de TV3 a totes les cases; la que va rescatar de l’oblit els vençuts de 1936; la que va començar a dibuixar un horitzó d’independència i igualtat, de justícia i defensa de la terra.

 

Nosaltres som hereus d’aquella generació, som els seus fills i fills de les seves lluites, hem après d’ells la voluntat de no rendir-nos i la seguretat de tenir la raó per bandera i la victòria a l’horitzó.

 

I per això ens persegueixen. Ara, que el Trenc torna estar amenaçat, que la llengua catalana és un enemic a abatre, que viure amb dignitat és un luxe restringit als qui s’ho poden pagar; que es desmunten escoles i hospitals, es suprimeixen els drets més elementals, s’augmenta la pobresa i torna la corrupció; ara, és quan l’estat abandona la seva teoritzada democràcia per a passar a l’ús de la por i la violència contra la indignació que s’estén.

 

No ens fan por. Ni les seves amenaces, ni les seves porres, ni les seves manilles, ni els seus uniformes, ni les seves corbates, ni les seves lleis ni els seus bancs. No ens fa por cap Bauzá, cap Rodríguez, cap Bosch, cap Cabrer ni cap Palmer. Avui som aquí, lliures, tranquils, serens i convençuts que no hem fet res dolent; cap d’aquells que ens amenaçaren, ens insultaren o ens feren dormir a comissaria pot dir, avui, el mateix.

 

Som la gent jove de la consciència neta, de la lluita pacífica però constant, dels objectius nobles. Ningú, cap membre del Partit Popular, pot dir això mateix. El seu espanyolisme no és més que una doctrina de l’odi: de l’odi cap a la felicitat de la gent, cap a la llengua d’aquest país, cap a la terra, cap a la llibertat. 

 

Combatrem aquest odi amb totes les nostres forces, perquè res pot créixer de l’odi si no és més odi. I just això volem evitar. Perquè ens feim nostra la divisa del poeta, de somiar un poble unit, alegre i combatiu, i una pàtria tan petita que la somiam completa. Aquest és el nostre objectiu, i per això ens persegueixen. I per això, guanyarem!

 

VISCA LA TERRA!

El guàrdia civil lesionat a Bunyola confirma que la protesta era pacífica

Diari de Balears, 12/11/2012

El guàrdia civil que va assegurar que havia rebut una mossegada durant els avalots de Bunyola del 28 de maig va confirmar que la protesta havia estat pacífica. Segons la transcripció de la declaració judicial que va fer per videoconferència, en la protesta contra Bauzá, que va acabar amb quatre detinguts, “no hi va haver llançament d’objectes ni cops o puntades de peu als vehicles”.
L’agent també va indicar que el tall de trànsit just va durar entre deu i quinze minuts i que el que va passar va ser, tan sols, que “hi va haver gent que es va plantar davant els vehicles”. El guàrdia civil  forma part del Grup de Reserva i Seguretat, una unitat d’elit amb seu a València que ve cada estiu a Mallorca però que enguany va arribar abans d’hora a causa de les protestes contra el president.
Segons la declaració que va fer el 25 de setembre –i que fins ara no s’havia fet pública–, els dos tot terrenys amb sis antiavalots de la Guàrdia Civil cada un anaren a parar aquell dia a Bunyola per atzar, ni tan sols sabien que hi havia cap manifestació. Amb tot, cal recordar que s’hi havia anunciat una visita del president Bauzá i la convocatòria de la protesta era pública.
L’agent va explicar que no sabia per què els barraren el pas i que els manifestants “semblaven voler impedir que partissin del poble”. D’entrada, va baixar per regular el trànsit, però els seus caps “varen decidir desallotjar la via perquè s’impedia el pas dels cotxes oficials i dels altres ciutadans”. En concret, va especificar que “les detencions es varen fer seguint les ordres del tinent” que havia arribat a Bunyola amb un altre cotxe quan els seus subordinats l’avisaren de la protesta.
Tot i que les paraules del guàrdia civil confirmen que la concentració era completament pacífica, els detinguts passaren la nit al quarter del Pont d’Inca i en sortir denunciaren que havien patit insults i vexacions. La jutgessa que investiga el cas ja va dir el mes passat, en una providència, que no veia indicis de delicte en l’actuació dels joves arrestats. Carmen González exposà que no hi havia “indicis que es cometés un delicte de desordre públic”. Això sí, admetia la possibilitat que s’hagués pogut cometre una falta de respecte a l’autoritat o una falta de lesions, en el cas de l’agent mossegat.
De fet, ja va demanar a la Fiscalia que aclarís si calia continuar la investigació judicial i com, si n’era el cas, o si calia, més aviat, obrir un judici de faltes. També insistia que la manifestació era a la via pública, no es va causar cap mal a ningú ni a cap aobjecte i que tampoc no es va aturar el trànsit d’una manera significativa. També descarta qualsevol “perillositat concreta i rellevant”. A la vegada, però, recordava la importància del dret de manifestació.

La mossegada
Si bé l’agent confirma que va rebre una mossegada per part d’un dels detinguts quan l’intentava fer entrar al tot terreny per endur-se’l arrestat, també li treu ferro. Explica que l’al·lot el va mossegar a causa del seu “estat de nerviosisme” i que ni tan sols li va fer sang. No en reclama cap indemnització i reconeix que aviat va veure que “no era una lesió greu”. Amb tot, sí que va anar al metge, que li va receptar un antibiòtic durant set dies “amb caràcter preventiu”.
L’agent explica que el jove “es resistia a ser introduiï al vehicle, pegava coces i feia cops amb el cap”. Amb tot, no entén la mossegada al braç com “una forma d’agressió directa”.•

http://dbalears.cat/actualitat/balears/guardia-civil-lesionat-bunyola-confirma-protesta-era-pacifica.html

Comunicat sobre la resolució del Jutjat d’Instrucció

Solidaris Encausats de Bunyola ha rebut amb parcial satisfacció la resolució del Jutjat d’Instrucció 12 de Palma en el procediment de diligències prèvies del procés abreujat 0001355 / 2012, iniciat contra Antoni Sansaloni, Joan Servera, Roser Aguiló i Amadeu Corbera, per denúncia de la Guàrdia Civil per un pressumpte delicte de resistència i desobediència greu a l’autoritat, iniciat com a conseqüència de la manifestació a favor dels drets socials dels mallorquins que hi hagué a Bunyola el passat dia 28 de maig, en què s’havia previst la visita del president de les Balears, José Ramon Bauzá. En aquesta resolució la magistrada deixa ben clar que no hi va haver delicte, perquè els denunciats feien part d’una manifestació en què no hi va haver desordes públics i que estava emparada per divesos articles de la Constitució Espanyola, per la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, per criteris exposats pel Tribunal Constitucional, pel Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Entenem que aquesta resolució confirma explícitament que les detencions i les denúncies de la Guàrdia Civil varen ser totalment arbitràries i injustificades, per la qual cosa n’exigim la reparació deguda. A la mateixa resolució, però, la magistrada accepta la possibilitat que hi hagués hagut faltes, per part dels denunciats, de resistència o falta de respecte als agents, i fins i tot de lesions, de la qual possibilitat demana al Ministeri Fiscal que en faci la relació que cregui procedent. Nosaltres no acceptam de cap manera aquesta possibilitat i ens mantenim en el rebuig absolut de qualsevol imputació de resistència, falta de respecte o de lesions, perquè els únics que varen cometre falta de respecte contra qualcú varen ser els agents que envestiren les persones que no causaven cap mal a ningú manifestant-se pacíficament. I si els encausats es varen resistir a ser detenguts, com es resisteix qualsevol persona a ser agafada per una altra, va ser de manera no violenta i sense causar cap lesió a ningú. Exigim, per tant, que s’arxivi definitivament el cas sense cap tipus de responsabilitat per als encausats, així com que se’ls anul·lin les sancions administratives de 3000 euros a cada un, actualment en suspens. Continua llegint

Manifest de suport

El col·lectiu Solidaris Encausats de Bunyola (d’ara endavant SEB) vol posar de manifest la situació en què ens trobam i denunciar la injustícia que tant nosaltres, com a col·lectiu, com la societat, en general, estam patint.

Avui viure a l’Estat Espanyol (i amb especial coneixement de causa a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears) esdevé una situació complexa i molt confusa per als ciutadans en general, que, a més de patir les conseqüències de la crisi econòmica, veuen com el Govern del PP està aprofitant aquesta conjuntura per a imposar una repressió social i de llibertat d’expressió sense precedents en els anys de democràcia, i unes retallades sagnants tant a sanitat com a educació (els dos pilars de la societat de benestar); en definitiva, està creant una crispació social que cada dia va augmentant.

La dràstica retallada de la llibertat individual i col·lectiva que el nostre Poble ha sofrit en un procés de temps molt curt és molt preocupant. Aquest mític valor relatiu, però ètic i legítim, és el principal indicador amb què la humanitat mesura el grau de dignitat que té l’individu com a esser humà i com a societat. Així que, als SEB, a dia d’avui, ens interessa denunciar de quina manera la nostra llibertat com a individus i com a Poble ha estat erosionada i degradada fins a un extrem que presenta unes conseqüències impensables fa tan sols un any enrere.

El dia 28 de maig d’enguany a la vila de Bunyola ocorregué l’esdeveniment que marcarà un abans i un després;  per primera vegada la màxima autoritat representativa de l’Estat Espanyol a les illes Balears, el Sr. Rodríguez, va fer un ús abusiu de les mesures repressives i va coartar la llibertat dels ciutadans de les Balears a manifestar-se, en compliment de les amenaces que ell mateix havia fet i que es publicaren en els mitjans de comunicació locals dies abans. Tot plegat, les raons foren la de no deixar que la gent expresàs amb llibertat i pacíficament al seu màxim dirigent autonòmic, Sr. Bauzà, els desacord amb les decisions preses pel seu equip de govern pel que fa a les retallades sobre els drets socials (sanitat, educació, llengua, cultura, món laboral, feina, llibertat d’expressió) i a més, les que, dia sí i dia també, anuncia de forma arbitrària i contradient les seves pròpies promeses electorals, tal com ha fet el PP des que governa l’Estat i la nostra pròpia Comunitat.

Cal fer notar i remarcar que a dia d’avui el Sr. Rodríguez és ex-Delegat del Govern a les Balears, perquè ha hagut de dimitir el seu càrrec per la seva més que pressumpta implicació en el cas de corrupció GURTEL. Sí, sí, aquell senyor que pareixia estar per damunt del bé i del mal i que des de la seva poltrona a la seu de la Delegació, sota l’aparent onerositat de vetlar pel compliment de la llei i garantir la seguretat dels ciutadans, pronunciava atacs i amenaces contra qui fos atrevit a gemegar de les seves penúries davant o prop de les sensibilitats sensitives del President Sr. Bauzà.

Dit i fet, el Sr. Rodríguez, que fins i tot importà forces repressives des de València (comunitat amb la qual té molta afinitat), va complir la seva promesa de castigar i marcar el currículum a tot fill de mare que no hagués entès el seu missatge autoritari i repressiu. Així es com va esdevenir el cas de Bunyola, amb el resultat de quatre detinguts de forma molt violenta i desmesurada, amb un desplegament policial descomunal (on hi havia tant sols uns 250 ciutadans que es manifestaven, però calia donar una lliçó) i posteriorment encausats per desobediència i desordes públics.

Els detinguts foren triats purament per estètica que induïa a especular sobre una suposada militància política, perquè donam fe (i posam de testimonis tots els presents al lloc) que a cap moment és va produir altra violència que no fos l’esdevinguda de les formes utilitzades pels propis cossos de seguretat allà presents, i menys resistència per part dels detinguts. En aquest sentit cal fer observar al Sr. Rodríguez i a qui calgui, que cap dels implicats en la multitud de casos de corrupció i malversació de doblers públics, que exerceixen una violència despietada contra la societat, duen rastes o pírcings, sinó que, tot el contrari, van ben mudats i duen corbata (semblant a les que duu vostè, Sr. Rodríguez).

Tot plegat i a dia d’avui la situació és la següent: als quatre detinguts se’ls ha obert un expedient sancionador per part de la delegació de Govern per a multar-los amb 3.000€ a cadascun, a l’espera de la resolució judicial ferma que tramita el Jutjat núm. 12 de Palma. A més, el dia d’autos va esser identificada una manifestant a qui també se li ha obert un expedient de sanció de 3000 euros; també hi ha tres persones més multades per assistir la nit dels fets i el dia següent a donar suport als detinguts en el via crucis que vàrem haver de suportar.

Sens dubte el desenllaç d’aquest mal somni que vivim els detinguts, familiars i amics està en mans de la justícia institucional i la voluntat política dels actuals Governs. El raciocini és l’esperança que té el col·lectiu de Solidaris Encausats de Bunyola que les persones assignades a resoldre el cas des de les institucions declarin l’absolució de tots i cada un dels implicats que foren assignats com a caps de turc, en les curolles personals i partidistes del Sr. José María Rodríguez executades des del seu poder institucional.

Ens preocupa el caràcter exemplificant que va tenir tota l’actuació de l’administració en el procés de detenció i posteriors diligències, per a així generar un clima de por i de terror institucional. Clima tempestuós al qual avui no sabem si els nostres governants voldran renunciar. Si no és així, una vegada més a la nostra societat hauran pagat justs per pecadors. I serà certa la cita de Voltaire: “és perillós tenir raó quan el govern s’equivoca”.

Des del col·lectiu Solidaris Encausats de Bunyola volem demanar a tota la societat el suport a la nostra causa, per a així poder demostrar la injustícia comesa i poder fer front als costs econòmics i morals de tota la gent implicada.

Carta oberta als col·lectius antirepressius

Benvolguts companys de lluita

Primer de tot, ens presentarem, som el novell col·lectiu Solidaris Encausats de Bunyola i aquest correu es per comunicar-vos i animar-vos a col·laborar per tal de dur a terme uns dels objectius prioritaris del nostre col·lectiu. Aquest va ser exposat a l’acte de presentació en societat que es va fer a Bunyola i es tracta d’impulsar una plataforma unitària amb tots els col·lectius afectats per la repressió.

Trobam interessant i necessari mantenir contacte amb altres organitzacions antirepressives de l’illa. D’aquesta manera podrem teixir una xarxa més fluida de comunicació. No sols per difondre informació de cada una, sinó també per sumar forces i intentar organitzar actes comuns. Des del nostre col·lectiu s’ha parlat d’una taula rodona antirepressiva, on es podrien exposar un per un, tots els casos repressius. Així la repressió del Govern serà vista des d’un punt de vista molt més ampli i adquirirà la importància i gravetat que mereix. També havíem pensat, a més de la taula rodona, organitzar una gran manifestació contra la repressió. Ens agradaria saber la vostra opinió respecte el que us proposam, i sobretot col·laboració per tal d’aportar idees diferents o noves esmenes. Seria oportú realitzar una assemblea amb representats de les diferents organitzacions per tal de parlar-ne tranquil·lament. Així que us engresquem a que participem tots junts per tal de combatre les injustícies que hem patit i seguim patint. Sols fan falta ganes de fer feina, i d’es de Solidaris Encausats de Bunyola ens en sobren.

Ànims i a lluitar!

Esperarem impacients les vostres respostes al nostre correu: solidarisencausatsdebunyola@gmail.com

Valoracions de les declaracions de la nova Delegada de Govern

Volem també aprofitar l’avinentesa per valorar les declaracions realitzades per la nova delegada del Govern Teresa Palmer, fetes a un mitjà de comunicació públic de les Illes el passat dia 22 de juliol.

En aquest aspecte creiem que és de lloança el fet que la nova delegada vulgui vetllar pel compliment de la llei i sobretot que vulgui garantir la seguretat de tots, diguem TOTS els ciutadans, ja que això constitueix un punt diferencial important pel que fa al seu antecessor en el càrrec, “el Senyor” (entre comentes) Rodríguez.

També, i malgrat confirmar que durà una línia continuista,  la Sra. Teresa manifesta que la seva idea ha estat sempre la de dialogar, sobretot en els moments actuals que són tant delicats, i reclamar l’esforç comú entre tots per arribar a enteniments i solucions i no empitjorar la situació actual.

Igualment, la nova delegada del Govern, va reconèixer el dret a manifestar-se com a punt d’equilibri i remarcà, que els efectius policials, com és de pur sentit comú, només serien enviats en el cas de que fossin perilloses per cap ciutadà.

Sens dubte, davant tals declaracions, la societat pot quedar reconfortada, sinó fos, perquè la Sra. Teresa pertany al PP i aquest partit governa a base de discursos genèrics “ben intencionats” i actuacions contundents, partidistes i repressives  contra la societat civil, basades en la imposició, la falsedat i la mentida.

Així el demostren una vegada més les contradiccions de les respostes efectuades a l’entrevista.

Quan davant de l’afirmació de:  A Bunyola no semblava que hi hagués cap ciutadà que perillés per la protesta!!! La delegada respongué tant sols que: “simplement es va fer complir la llei”.

Davant aquesta resposta “d’ofici” de la delegada, només caben dues interpretacions: o no tenia la més mínima consciència i informació de la realitat dels fets que succeïren a Bunyola; o, estava informada, coneixia els fets i davant la impossibilitat de defensar l’actuació de la Guàrdia Civil respon, simplement, es va fer complir la llei.

Comença malament, la resposta no és correcte i és contradiu ella mateixa, quan acaba de manifestar que: la seva idea ha estat sempre la de dialogar, sobretot en el moments actuals que són tant delicats, i reclamar l’esforç comú entre tots per arribar a enteniments i solucions i no empitjorar la situació actual.

El seu discurs contradictori sobre la realitat dels fets es continua evidenciant i manifestant a la següent pregunta que fa el mitjà de comunicació: Com respondreu les protestes que, cada vegada més, persegueixen el president, José Ramón Bauzá, a tot arreu on fa actes públics?

On la delegada respon:
Jo respect profundament les manifestacions, tenen dret a discrepar, com hi tenim dret tots, però ho han de fer d’una manera pacífica (és que afirma que a Bunyola no era una manifestació totalment pacífica?).

I segueix la delegada

Es pot expressar el mateix sense la necessitat d’agredir (és que  a Bunyola es va agredir algú? O és que es refereix  als propis antiaavalots de la Guàrdia Civil, que foren els únics que actuaren amb una agressivitat injustificada).

I segueix la delegada

Aquest punt sempre ha de ser clau. Si la manifestació es revela com a perillosa o agressiva, és evident que hi ha d’haver una intervenció per evitar que hi hagi perjudicats (és que a Bunyola la manifestació es va esdevenir perillosa o agressiva?  És que la intervenció fou per evitar que hi hagués perjudicats? No Sra. Palmer, l’actuació dels antiaavalots de la Guàrdia Civil no fou per evitar que hi hagués perjudicats, sinó molt al contrari que SI  hi hagués perjudicats. Tal com havia manat i predit públicament el seu antecessor José María Rodríguez.